El grec té el seu propi alfabet, però al principi farem servir l'alfabet llatí mentre anem aprenent l'alfabet grec:
Α α es pronuncia A, l'escriurem A.
Ε ε es pronuncia E, l'escriurem E.
Η η es pronuncia I, l'escriurem I.
Ι ι es pronuncia I, l'escriurem I.
Ο ο es pronuncia O, l'escriurem O.
Υ υ es pronuncia I, l'escriurem I.
Ω ω es pronuncia O, l'escriurem O.
Β β es pronuncia V (balear), l'escriurem V.
Γ γ es pronuncia G, l'escriurem G.
Δ δ es pronuncia D de "cada", l'escriurem DD.
Ζ ζ es pronuncia Z, l'escriurem Z.
Θ θ es pronuncia Z castellana, l'escriurem TH.
Κ κ es pronuncia K, l'escriurem K.
Λ λ es pronuncia L, l'escriurem L.
Μ μ es pronuncia M, l'escriurem M.
Ν ν es pronuncia N, l'escriurem N.
Ξ ξ es pronuncia KS, l'escriurem KS.
Π π es pronuncia P, l'escriurem P.
Ρ ρ es pronuncia R (suau), l'escriurem R.
Σ σ ς es pronuncia S, l'escriurem S.
Τ τ es pronuncia T, l'escriurem T.
Φ φ es pronuncia F, l'escriurem F.
Χ χ es pronuncia com la J castellana, l'escriurem H.
Ψ ψ es pronuncia com a PSI, l'escriurem PSI. Quan després d'aquesta lletra hi ve una vocal, la "i" no es pronuncia.
AI es pronuncia E, l'escriurem EE.
EI es pronuncia I, l'escriurem II.
OI es pronuncia I, l'escriurem II.
OY es pronuncia U, l'escriurem U.
AY es pronuncia AF, l'escriurem AF.
EY es pronuncia EF, l'escriurem EF.
ΓΓ es pronuncia NG, l'escriurem NG.
ΓΚ es pronuncia G, l'escriurem GG.
ΜΠ es pronuncia B a inici de mot, l'escriurem B.
ΜΠ es pronuncia MB a la resta, l'escriurem MB.
ΝΤ es pronuncia T a inici de mot, l'escriurem T.
NT es pronuncia ND a la resta, l'escriurem ND.
